     
  |
Patrimoni Cultural
Pobles
La zona més septentrional de la vall rep la influència més humida de l’Atlà ntic, formant grans masses forestals i una à mplia riquesa.
[+] Capdella
[+]
La Central de Capdella
[+] Espui
[+] Aiguabella
[+] La Torre de Capdella
Situats enmig d’una planera i gran depressió, formen un paratge replet de vestigis arquitectònics i amb un fort potencial naturalÃstic i paisatgÃstic.
[+] Molinos
[+] Mont-rós
[+] PobellÃ
[+] Paüls
[+] Aguiró
[+] Oveix
[+] Astell
Amb un clima d’influència mediterrà nia, aquests pobles han estat tradicionalment el rebost de la resta de la vall, ja que eren els subministradors de tot el cereal i les hortalisses.
[+] La Plana de Mont-rós
[+] Beranui
[+] Castell-estaó
[+] Antist
[+] Envall
[+] Estavill
[+] La Pobleta de BellveÃ
POBLES DEL NORD
La zona més septentrional de la vall rep la influència més humida de l’Atlà ntic, formant grans masses forestals i una à mplia riquesa.
[+] Capdella
|
Encimbellat dalt d’un tossal, sobre la Central de Capdella, Capdella presideix tota la vall amb esplèndides vistes sobre el pla d’Espui. En un lloc preeminent del poble trobem l’església romà nica de Sant Vicenç, del segle XI, amb campanar quadrat i absis amb arcuacions llombardes fetes en pedra calcà ria, fet que el diferencia de la resta de la construcció que està feta amb granit. Del nord-oest de l’església surten dues rutes remarcables: la que porta fins el Port de Rus, passant per la vall glacial del riu Riqüerna, i la de Filià . Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/capdella.jpg","Capdella",500,375))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/capdella2.jpg","Capdella",500,333))
|
Aquest poble es va crear com a campament industrial arran de la construcció de la central hidrà ulica a principis del segle XX. La Central va viure un segle XX esplendorós, i va créixer com les conegudes colònies tèxtils a la vora del Ter (escola, cinema, economat, dispensari, oficina de correus, etc.). Degut a l’automatització de la central i a la falta de llocs de treball a la comarca, la Central com bona part de la Vall es va anar despoblant. Actualment el nucli aixà com la Vall en general estan recuperant bona part de la vitalitat d’anys passats. Cal destacar la inauguració el 2006 del Museu Hidroelèctric de Capdella. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/central.jpg","Central",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/central2.jpg","Central",500,332))
|
Espui s’eleva aferrat a la muntanya de la mare de Déu de Fa. Aquest nucli es mostra compacte amb carrerons estrets que tenen com a eix principal la plaça amb l’església romà nica de Sant Julià del segle XI. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/espui2.jpg","Espui",500,333))
|
Situat sota la imponent serra dels Altars, envoltat de prats i d’aigua, el petit nucli es concentra a l’entorn de l’església de Sant Pere. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/aiguabella.jpg","Aiguabella",500,333))
|
És el centre administratiu de la vall Fosca. La població sorgeix d’entre el serrat dels Cubilars i la roca del Migdia. A 800 m trobem l’ermita romà nica de Sant MartÃ, veritable joia, de la qual avui només es conserva una torre amb absis decorat. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/torre.jpg","TorreCapdella",500,333))
POBLES DEL CENTRE
Situats enmig d’una planera i gran depressió, formen un paratge replet de vestigis arquitectònics i amb un fort potencial naturalÃstic i paisatgÃstic.
[+] Molinos
|
L’origen d’aquest nucli es troba a casa Molins, però amb la instal·lació d’una central hidroelèctrica, s’hi va crear un campament industrial als anys 20 del segle passat. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/molinos.jpg","Molinos",500,333))
|
Mont-ros es reconeix fà cilment pel campanar romà nic de l’església de la Mare de Déu del Boix, a l’entorn de la qual els carrerons es tornen ombrÃvols i estrets. Als afores del poble trobem el barranc de les Espones, indret en el qual es pot gaudir i deixar-se emportar pel mà gic soroll de l’aigua. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/montros.jpg","MontRos",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/montros2.jpg","MontRos",500,333))
|
Situat sota una immensa obaga de pins, el poble s’estructura a partir de la placeta davant de l’església de Sant Miquel. És el punt de partida de les rutes de: Serrat Roi, indret amb unes bones panorà miques de la vall, i Sant Quiri, ermita situada al lÃmit del terme, a 1.833 m. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/pobella.jpg","Pobella",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/pobella2.jpg","Pobella",500,333))
|
Enfonsat a la vora del barranc de Campos, conserva l’església dedicada a Sant Iscle i a Santa Victòria, petit edifici de pedra d’una nau que agrupa les cases del poble. Molt a prop, hi ha l’església romà nica de Santa Llúcia. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/pauls4.jpg","Pauls",500,692))
|
Arraulit a la solana, la plaça principal fa de mirador de la vall. A Aqguiró hi ha l’església de Sant Joan Baptista, de campanar de sostre pla. De la plaça, en surt el carrer principal, molt costerut, seguint el perfil de la muntanya i on es troben les cases del poble. Aquest és l’únic poble que pertany al Bisbat de Lleida. Seguint el camà que porta a coll d’Oli, passant per la Mare de Déu del Coll, trobem el barranc de les Ausades, on es pot observar una singular planta carnÃvora: la viola d’aigua. Continuant la ruta s’arriba fins al coll d’Oli, pas d’unió amb la veïna vall de Manyanet. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/aguiro.jpg","Aguiro",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/aguiro2.jpg","Aguiro",500,333))
|
Amagat sota el serrat de les Cabanes, gaudeix d’una situació molt recollida i assolellada. Destaca l’església de la Purificació, d’origen romà nic.
Al nord del poble, i enlairat sobre un turó, trobem l’ermita de Sant Cristau, indret des del qual es pot fruir d’unes esplèndides vistes. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/oveix.jpg","Oveix",500,333))
|
Abans d’arribar al nucli anirem trobant diferents infraestructures lligades a la central hidroelèctrica de Molinos, com són la canonada forçada i la via de funicular. L’església de Sant Andreu és una construcció de pedra i amb campanar de torre quadrada de dos cossos. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/astell.jpg","Astell",500,333))
POBLES DEL SUD
Amb un clima d’influència mediterrà nia, aquests pobles han estat tradicionalment el rebost de la resta de la vall, ja que eren els subministradors de tot el cereal i les hortalisses.
[+] La Plana de Mont-rós
|
La Plana s’estén al costat del riu Flamisell, de manera que quan és de nit dóna la imatge d’un petita ciutat. En destaca el santuari de la Mare de Déu de la Plana. Pels pobles de la vall encara es recorda la figura de l’ermità , personatge mÃstic que es desplaçava portant la imatge de la Mare de Déu, i que també feia de remeier. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/plana3.jpg","PlanaMontRos",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/plana2.jpg","PlanaMontRos",500,333))
|
Situat a l’est de la Plana de Mont-rós, en destaca l’església de Sant Joan Evangelistaal cap del poble. Allà mateix també es troba el mirador que ofereix una fantà stica panorà mica dels pobles d’Antist, Castell-estaó, Astell, Oveix, Aguiró i la Plana de Mont-rós. La proximitat a la carretera principal convida el visitant a deixar el vehicle i arribar-hi gaudint d’una curta i senzilla passejada. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/beranui.jpg","Beranui",500,333))
|
Etimològicament el topònim significa lloc de parada. L’església, dedicada a Sant Pere, va ser traslladada del turó situat al nord del poble. Encara avui es coneix l’indret com les roques de Sant Pere Vell. És el punt de partida dels descensos del barranc Roi. A les proximitats encara es conserven restes d’unes antigues mines d’urani, i és fà cil apreciar les vetes multicolors del mineral que ha quedat al descobert. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/castell.jpg","Castell",500,333))
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/castell2.jpg","Castell",500,333))
|
El poble està situat a dalt d’un turó, d’aquà que tingui una molt bona perspectiva, no tan sols de la Vall Fosca, sinó també sobre els municipis veïns i la comarca. El despoblament en què es va veure empès el poble des dels anys 60 fins als 80 el va situar en perill de desaparició. Afortunadament, des de llavors ençà , un reduït grup d’entusiastes, autòctons i nouvinguts, està fent una tasca de rehabilitació amb gran cura, preservant els elements arquitectònics bà sics preexistents (parets, finestres, portes, teulades). La rehabilitació de l’espai edificable es fa preferentment amb tècniques tradicionals, arrebossats amb tonalitats rogenques i respectant especialment la volumetria, el perfil i el perÃmetre històric del poble. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/antist.jpg","Antist",500,333))
|
En aquest nucli es poden comprovar els efectes devastadors del despoblament i abandonament sofert per molts dels pobles de muntanya; actualment s’hi han iniciat treballs de rehabilitació i condicionament. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/envall.jpg","Envall",285,193))
|
És el poble que millor conserva l’estructura medieval, articulat a partir d’un carrer central que es tancava a les nits. Una altra peculiaritat constructiva és l’entrellat de carrers coberts, construccions tÃpiques de l’alta muntanya. S’aprofiten les superfÃcies lliures de sobre els carrers per fer ampliacions de les cases o bé per construir passadissos d’accés a les quadres i pallers. A l’oest del poble surt la ruta fins al Pont del Diable, nexe d’unió amb el municipi veà de Sarroca de Bellera. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/estavill.jpg","Estavill",500,333))
|
Aquesta vila és la que té més població de la vall. L’església parroquial està dedicada a Sant Feliu i presenta una caracterÃstica teulada plana. Avui encara es conserva, el 5 d’octubre, una de les fires de bestiar més importants de la comarca. Des d’aquest nucli s’inicia una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgÃstic i mediambiental, que permet conèixer l’estany de Moncortés. Aquest estany és d’origen cà rstic a diferència dels de la capçalera del Flamisell que tenen l’origen en les glaciacions. Tancar |
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/pobles/pobleta.jpg","PobletaBellveÃ",500,333))
Art
Un dels encants més desconeguts de la Vall Fosca és el patrimoni arquitectònic, encapçalat per l’església de Sant Vicenç de Capdella, una joia del romà nic situada en un indret privilegiat. A l’interior de l’església hi havia una talla romà nica de la crucificció, que actualment es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.
A Espui destaca l’església romà nica de Sant Julià i als afores de la Torre de Capdella, la petita ermita de Sant MartÃ.
Petites esglésies i ermites disperses per la vall conviden a descobrir i endinsar-se en els petits pobles, per poder veure també les construccions tÃpiques de l’alta muntanya, com són les cases amb era. Aquesta estada permetrà els visitants entendre el carà cter de la gent de la vall, persones acollidores que els mostraran amb amabilitat les joies del nostre patrimoni.
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/patcultural.jpg","patcultural",500,375))
Un dels encants més desconeguts de la Vall Fosca és el patrimoni arquitectònic, encapçalat per l’església de Sant Vicenç de Capdella, una joia del romà nic situada en un indret privilegiat. A l’interior de l’església hi havia una talla romà nica de la crucificció, que actualment es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.A Espui destaca l’església romà nica de Sant Julià i als afores de la Torre de Capdella, la petita ermita de Sant MartÃ.
Petites esglésies i ermites disperses per la vall conviden a descobrir i endinsar-se en els petits pobles, per poder veure també les construccions tÃpiques de l’alta muntanya, com són les cases amb era. Aquesta estada permetrà els visitants entendre el carà cter de la gent de la vall, persones acollidores que els mostraran amb amabilitat les joies del nostre patrimoni.
Festes Locals
Durant l'estiu se celebren la major part de festes majors de la Vall. Els pobles que encara mantenen aquesta tradició són Aguiró, Antist, Espui, La Pobleta de BellveÃ, Paüls, la Plana de Mont-rós i Pobellà .
A part d'aquestes festes, se celebren altres activitats culturals com ara trobades d'acordionistes, concerts, etc. Per a més informació, consulteu l'agenda cultural.
Durant l'estiu se celebren la major part de festes majors de la Vall. Els pobles que encara mantenen aquesta tradició són Aguiró, Antist, Espui, La Pobleta de BellveÃ, Paüls, la Plana de Mont-rós i Pobellà .
A part d'aquestes festes, se celebren altres activitats culturals com ara trobades d'acordionistes, concerts, etc. Per a més informació, consulteu l'agenda cultural.
Fira Pobleta
Fira ramadera
Des de temps immemorials al nucli de la Pobleta de BellveÃ, el dia 5 d’octubre se celebra la tradicional fira ramadera, coincidint amb la baixada dels ramats transhumants de les muntanyes.
Aquesta fira, és el millor aparador per a la promoció del sector primari de la nostra Vall; en el recinte firal hi ha exposició i venda de bestiar bovÃ, ovà i cavalls.
Recinte firal
El recinte firal s’ha desplaçat de les tradicionals eres, als camps que hi ha al voltant del nucli, i al carrer principal. La superfÃcie total és aproximadament de 3.000 m2, distribuïts, entre els espais dedicats a la venda i exposició de vaques, ovelles xisquetes i cavalls i l’espai que es destina a expositors, majorità riament de productes artesans i d’altres destinats a la ramaderia.
Els visitants de la Fira són aproximadament unes 5.000 persones, la gran majoria del sector agrari.
Actes de la Fira
Els actes de Fira s’acaben amb el dinar de Fira, que inclou girella (embotit de carn de corder amb arròs), cap i potes i postres de músic.
En les últimes edicions, se celebren actes paral·lels, que intenten reflectir i donar resposta a les inquietuds dels veïns del nostre municipi (urbanisme, canvis del sector agrari, el turisme, etc.).
En cada edició també es dedica un espai a la demostració d’alguns oficis tradicionals que han desaparegut o estan en vies de fer-ho, com són: matalassers, forcaires, ferradors. etc.
![](javascript:_viewfoto("/templates/img/fira_pobleta_g.jpg","fira_pobleta",500,375))
Fira ramaderaDes de temps immemorials al nucli de la Pobleta de BellveÃ, el dia 5 d’octubre se celebra la tradicional fira ramadera, coincidint amb la baixada dels ramats transhumants de les muntanyes.
Aquesta fira, és el millor aparador per a la promoció del sector primari de la nostra Vall; en el recinte firal hi ha exposició i venda de bestiar bovÃ, ovà i cavalls.
Recinte firal
El recinte firal s’ha desplaçat de les tradicionals eres, als camps que hi ha al voltant del nucli, i al carrer principal. La superfÃcie total és aproximadament de 3.000 m2, distribuïts, entre els espais dedicats a la venda i exposició de vaques, ovelles xisquetes i cavalls i l’espai que es destina a expositors, majorità riament de productes artesans i d’altres destinats a la ramaderia.
Els visitants de la Fira són aproximadament unes 5.000 persones, la gran majoria del sector agrari.
Actes de la Fira
Els actes de Fira s’acaben amb el dinar de Fira, que inclou girella (embotit de carn de corder amb arròs), cap i potes i postres de músic.
En les últimes edicions, se celebren actes paral·lels, que intenten reflectir i donar resposta a les inquietuds dels veïns del nostre municipi (urbanisme, canvis del sector agrari, el turisme, etc.).
En cada edició també es dedica un espai a la demostració d’alguns oficis tradicionals que han desaparegut o estan en vies de fer-ho, com són: matalassers, forcaires, ferradors. etc.